VIURE CENTRATS EN EL PRESENT PER SER MÉS FELIÇOS
Per què de
vegades, ens costa tant ser feliços? Quan aparentment a la nostra vida no hi ha
res que indiqui que no puguem ser-ho.? Què ens passa quan de sobte tot està
buit?. Com dèiem la setmana passada l’actitud que prenem davant les
circumstàncies de la vida és la fase del camí a ser més o menys feliç. I per
què mostrem una actitud negativa si no hi ha res que impedeixi trobar el nostre
camí a la felicitat? Avui parlarem d’una de les causes. El lloc en el que situem
la nostra actitud. Si estem centrats
sempre en el passat, en les nostres errades i els nostres èxits (allò tant
típic de que el passat marca el nostre camí i que les coses d’abans eren
millors que les d’ara) les emocions que hi aniran associades a aquest passat seran
de culpa, de frustració de malenconia…. I viure el meu futur (és a dir, el que
em proposo a fer amb angoixa, por, preocupació i escepticisme. I m’oblidaré del
més important. El meu present. El present és l’única cosa que puc controlar, la
meva actitud aquí i ara. Com ho fem? Aprenent a gaudir de tot lo bo que la vida
ens dona, com quan et prens l’últim glop d’aquella copa de vi tant especial.
Centrant-nos en això, i agraint el que tenim, sense pensar en el que no tenim o
en el que vàrem tenir. Un exercici que us recomano es que cada dia abans d’anar
a dormir anoteu en una llibreta 3 coses que us hagin passat durant el dia per
les quals podeu donar gràcies. Per exemple; Gràcies per l’abraçada i el petó
sense venir a tomb del meu fill d’aquesta tarda. Gràcies per la trucada que he
rebut d’una amiga meva. Gràcies per que aquella planta que no rego mai perquè
no me’n recordo encara està viva.
Recordeu gaudiu
del present que serà el lloc des d’on podrem canviar la nostra actitud en el
futur. I agraïu aquest present.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada