L’ART DE L’AVORRIMENT





Si comptem tot el que fem al dia, tot el que s’espera que hem de fer al dia, la productivitat que hem d’aconseguir i tot el que volem fer i el que la societat ens incita a fer per estar al dia de tot, ens n’adonarem que no ens resta ni un minut per fer allò que els nostres avis i els nostres pares feien i que sense anar tant enllà nosaltres fèiem de petits..: avorrir-nos.

Per què està tant mal vist avorrir-nos ?

Vivim en un món ple d’estímuls: informació a l’instant, contingut d’entreteniment a la carta, milers de jocs, plataformes, podcasts, xarxes socials, etc... que compartim amb els demés i que ens fan estar sempre ocupats per no quedar malament amb els altres ni amb nosaltres mateixos. Has d’haver vist la sèrie o sèries de moda, fet esport, pilates, ioga, llegir un llibre, viatjar, anar al teatre, escoltar un podcast i estar al dia de les xarxes per poder semblar una persona que està al dia. Però la realitat és que tot això sovint són excuses per distreure la nostra atenció cap a un altre lloc que no sigui la nostra pròpia vida que omplim de contingut escombraria per tal de semblar que estem molt ocupats.

Vivim en un món hiperestimulat on mesurem la nostra eficiència professional i la nostra implicació social constantment. Així quan arriba el dilluns i a la oficina ens demanen que hem fet el cap de setmana et sents malament si només dius que has descansat perquè la majoria de gent comparteix a les xarxes que ha fet cinquanta mil coses.

A part d’aquesta sensació de no haver fet res hi ha la frustració de no poder haver fet tot el que tenies planejat, quan ni tant sols t’has parat a pensar si realment et venia de gust.

 

I de sobte i sense esperar-ho, ens tanquen durant un temps a casa.

I durant aquest temps, hem tingut allò que és més valuós el temps. Aquell temps que reclamàvem abans de la pandèmia per nosaltres i que quan l’hem tingut no hem sabut que fer-ne. El consum de xarxes socials i internet va incrementar moltíssim. Vàrem intentar ocupar tot el temps que teníem fent coses, pastissos, gimnàs... ens vàrem enganxar a les sèries...tot, per tal de no avorrir-nos.

I llavors, quan intentem no avorrir-nos ens adonem que estem fent coses que no ens venen de gust fer i pensem en tot allò que hauríem d’estar fent i no fem, és a dir la nostra realitat i entra en joc un sentiment nefast com és la culpa. La culpa per no fer el que hauríem d’estar fent enlloc de no fer res. Aquest sentiment apareix sobretot en persones molt autoexigents.

 

Tenen molt a veure les xarxes socials en el fet de no avorrir-nos?

Fa un temps  Christina Crook  va definir una paraula nova que era FOMO (Fear Of Missing Out) és a dir, la por a perdre’ns alguna cosa per estar fent-ne un altra. I aquesta por ens la donen molt les xarxes socials per exemple quan nosaltres estem a casa i veiem els nostres amics en una festa a les xarxes socials ens pot provocar ansietat social per no estar amb ells quan a vegades ni tant sols teníem massa ganes d’ anar-hi. Ens sorgeixen preguntes com: això és el millor que podria fer? Em donarà temps de veure tot el que he de veure? Quan estem de viatge...

Per sort, es va crear una paraula que era l’antítesis del FOMO, el JOMO (Joy of Missing Out) és a dir l’alegria de `perdre-s’ho tot i ser feliç. Deixar la pressió social i no fer res o fer només el que ens ve de gust fer en el moment que volem fer-ho socialment.

El que està clar és que hi ha temps per tot i que ens hem de donar temps ¡ per fer coses i per no fer res i sobretot permetre’ns sentir els sentiments que cada estat porten associats i evitar passar-nos als extrems.

 

Però quins son els beneficis de l’avorriment?

1.   Et fa ser més creatiu. L’avorriment és l’avantsala de la curiositat. L’avorriment evita que caiguem sempre en lo mateix i ens impulsa a posar-nos noves metes o a explorar noves idees o territoris.

2.  Et fa saber que alguna cosa no funciona.  Parem atenció a nosaltres, al que ens passa i al que sentim i ens fa pensar en el que està be o no tant en la nostra vida com en el nostre cos o la nostra ànima.

3.   Et converteix en millor persona. Quan estem avorrits tendim a reflexionar sobre la vida, el món, l’entorn... i això ens pot impulsar a fer actes més altruistes.

4.  T’ajuda a definir les teves metes. Somiar despert et fa projectar el teu jo futur i impulsar-te a canviar coses i motivar-te a convertir-te en allò que desitges.

5.    Potser un factor fonamental per la felicitat ja que quan fas massa coses, o tens massa estímuls deixes de donar-los hi importància i cada cop necessites més per poder sentir-te feliç. És a dir deixes de valorar el que fas o el que tens per anhelar allò que no tens.

6.   Et fa ser una persona més productiva. Somiar despert té un efecte directe sobre la productivitat perquè estimula una regió del cervell que s’encarrega del control dels pensaments.

 

Hem d’ensenyar als nostres fills a avorrir-se en una era d’hiperestimulació per tal de fomentar la seva autoestima i la seva creativitat que en el fons seran dos llegats que de grans de ben segur els ajudaran en el seu desenvolupament.

 

Marta Torra psicòloga i fundadora de Sentim. La podeu localitzar a www.sentim.cat o a martatorra.blogspot.com

Comentaris

Entrades populars