ENSENYAR RESPONSABILITATS

Quina diferencia hi ha entre responsabilitats i obligacions?

Bé aquest matís és molt important per què no hem de confondre una cosa amb l’altra a l’hora d’educar als nostres fills. Les obligacions tenen a veure amb l’exigència establerta per l’autoritat, la llei o la moral. És a dir, l’obligació dels nens en aquest cas és anar a l’escola fins que la llei ho marca, en aquest cas els 16 anys i assumir que anar a l’escola implica assolir uns objectius d’aprenentatge fixats per llei. Per tant, els deures i l’estudi serien una obligació que tenen per assolir aquests aprenentatge. D’altra banda les responsabilitats impliquen compromís amb un mateix i amb tot el que l’envolta. Totes les famílies tenen obligacions i responsabilitats i tots els seus membres en major o menor mesura haurien de col·laborar en elles.

Des de ben petits podem començar a donar-los petites responsabilitats familiars que a mesura que creixin anirem augmentant en quantitat i en dificultat. Des dels 3 anys o inclús abans podem anar ensenyant al nen a tenir-ne. Quan ja caminen amb seguretat i encara duen bolquers, ensenyar als nens a portar-los a la brossa, quan ja son una miqueta més grans tenir la responsabilitat de parar la taula o desparar-la. Que entenguin que si la mama ha anat a comprar i el papa ha cuinat tots dos han assumit la responsabilitat de fer el sopar i que sense la responsabilitat seva de no parar la taula no es podrà menjar. Durant un temps, unes setmanes... haurem d’ensenyar al nen a fer-ho, recordar-li i poc a poc anar deixant que sigui ell qui prengui la iniciativa i si no ho fa recordar-li que s’ha de fer i explicar-li que se li recordarà només tantes vegades més i prou per que  a nosaltres no se’ns ha de recordar que fem el sopar.  Evidentment, mai castigar al nen si no ho fa. I sobretot felicitar-lo molt quan ho faci sense que nosaltres li haguem recordat. Si no ho fa hem de fer que se n’adoni. Seguint en l’exemple de parar la taula si ja està fet el sopar i al nen se li ha dit que parés taula i no ha fet hem de seure com si anéssim a sopar i esperar-nos a  que s’adoni que falten les culleres i els plats per menjar la sopa.

Quan més gran sigui el nen més tasques se li poden encomanar, petites tasques que no impliquen massa temps i que no siguin gaire complicades de realitzar; tirar la brossa, posar una rentadora, preparar-se la bossa de fer esport, anar a comprar el pa, posar el rentavaixelles... Deixar que el nen trii dins de les opcions que li oferim i sobretot fixar un horari per fer-les, els hi ha de quedar molt clar que han de fer com i quan fer-ho.

Les responsabilitats fomenten l’autonomia del nen, ajuden a madurar, els fa sentir importants en edats primerenques i augmenten la seva seguretat i confiança. Sobretot és molt important que felicitem als nostres fills cada cop que la tasca es realitzi i premiar-los amb afalacs quan es realitzi molt be.

Les vacances con un bon moment per introduir aquestes responsabilitats. Podem fer un quadre del que li correspon fer a cadascú i repassar-lo diàriament posant gomets vermells o verds depenen de que la tasca encomanada s’hagi fet o no.