LES PORS INFANTILS

Els nens experimenten pors molt variades al llarg de la infantesa. La majoria són passatgeres i pròpies d’una determinada edat. De fet, les pors ja apareixen als primers mesos de vida, la por als estranys quan el nen ja comença a identificar les cares conegudes. La por és una alarma psicològica que ens avisa davant de situacions que comprometen la nostra integritat o el nostre benestar. Un nen sense por és un perill. La por actua com a sistema de seguretat i constitueixen la motivació necessària per evitar un perill concret.

Les pors es tornen fòbies quan perden tota la seva utilitat d’advertència davant un perill i es tornen desproporcionades; és a dir,  l’objecte que  fa por no és cap amenaça i és inofensiu per què no constitueix cap amenaça real i són desadaptatives  és a dir la elevada intensitat de la resposta produeix malestar, preocupacions i símptomes físics desagradables (ansietat, mareig, diarrea, mal de cap, ...) i altera el ritme de vida del nen i repercuteix negativament en el seu desenvolupament personal, ambient familiar, rendiment acadèmic o relacions socials.

La clau per distingir la por de la fòbia és que el comportament del nen s’adeqüi a la situació per exemple és normal tenir por al foc quan veus que aquest et pot cremar però no és normal tenir por quan algú encén un llumí. (En el cas de la fòbia al foc). L’altre clau és que les reaccions del nen davant una por en concret perdurin més enllà dels sis mesos després de la seva aparició o que la por ja no correspongui a l’edat del nen. Per exemple, és normal que un bebè fins als dos anys tingui por a la separació de la figura materna, als sis anys ja no ho és.

SÓN FREQÜENTS LES PORS INFANTILS?

Sí, les pors infantils són molt freqüents i variades en la infància sobretot pel que dèiem que formen part de l’adaptació al medi de l’ infant. Es sap que gairebé la meitat dels nens presenta més d’una por fins als dotze anys d’edat i que les nenes són més freqüents a patir-los que els nens. Però les pors disminueixen amb l’edat i també són diferents. Durant els primers anys, són més freqüents les pors als sorolls forts, a la foscor, a les bruixes, els monstres, fantasmes...) mentre que a l’adolescència les pors són socials o físiques, por a equivocar-se, a no tenir raó, al fracàs escolar, por a fer el ridícul, a ser observat pels demés...

Per edats:

0-2 anys:  pèrdua de l’aliment, estranys, separació, sorolls forts, ferides, animals, foscor...

3-5anys: por a fer-se mal o a les persones disfressades

6-8 anys: por als éssers fantàstics, bruixes, monstres, ogres....tempestes, soledat i escola

9-12 anys: por als suspens, als exàmens, a l’aspecte físic,a les relacions socials, a  la mort..

LA POR A LA FOSCOR

Un de cada 3 nens de 2 a 9 anys te por a la foscor. I la foscor normalment va associada a l’hora d’ anar a dormir. Anar al llit vol dir que s’ha acabat l’activitat divertida i plaent del dia. Els nens demanen quedar-se una estoneta més abans d’anar a dormir i la foscor per ells és com un càstig s’acaba lo divertit que s’associa al dia i comença lo avorrit que és la nit. Quan posem a dormir als nens alguns es calmen quan senten sorolls pel passadís per que així entenen que els pares no han marxat i d’altres ho associen a que hi ha lladres a casa. La por a la foscor sovint porta problemes del son.

TERRORS NOCTURNS

Els malsons són somnis aterradors sobre alguna amenaça per la seguretat del nen o per la seva supervivència. Quan un nen somia que es cau per un precipici es desvetlla espantat, s’espavila amb rapidesa i recorda el malson. Aquests solen aparèixer entre els 3 i els 6 anys. Els terrors nocturns en canvi apareixen entre els 3 anys i poden durar fins a l’adolescència on normalment desapareixen. Podem diferenciar-los per varies raons:

-          Els malsons apareixen al final de la nit i els terrors nocturns al principi

-          Els malsons duren més de 10 minuts en canvi els terrors nocturns com a molt 10

-          En els malsons el nen es mou amb breus sacsejades i en els terrors el nen es resisteix a que l’agafin, intenta fugir, s’aixeca del llit, es balanceja...

-          Mentre dura el malson el nen pot parlar o cridar al final del malson però en els terrors poden aparèixer crits, plors,... just abans del despertar brusc.

-          Quan un nen té un malson és fàcil despertar-lo en canvi quan està patint terrors nocturns és molt difícil. Quan aconseguim fer-ho en un malson el nen està totalment despert però en un terror ho està parcialment i està molt espantat, està suat, té taquicàrdies, rigidesa o tensió muscular, dilatació de les pupil·les, carn de gallina...i costa molt calmar-los.

-          Un cop despert el nen que ha patit un malson recorda el somni però en el cas dels terrors nocturns no recorda res o només  alguna imatge aïllada però l’endemà ja no recorda res.

LA POR A LA SEPARACIÓ

Aquesta també és una de les pors freqüent en la infància, bé sigui pel començament de l’escola, per hospitalització, per divorci o per mort. Les reaccions normals d’aquesta por els nens les transmeten amb una preocupació, malestar físic i oposició a estar sol, es converteixen en l’ombra de la mare, a dormir sol...

En separacions llargues els nens passen per tres fases:

1.       Desaprobació: conductes actives de protesta, plors, crits, conductes reactives, rabietes...

2.       Desesperança: comportament passiu, tristesa i retraïment...

3.       Desvinculació: desinterés, indiferència... com si hagués oblidat als pares.

LES PORS ESCOLARS

Apareixen des de l’ inici de l’escolarització i varien amb l’edat els més petits tenen por als càstigs i els més gran al fracàs escolar. Existeixen 4 classes de pors escolars en tots els nivells educatius:

1.       La por al fracàs escolar i al càstig

2.       La por al malestar físic, és a dir la por a la por. Temor de patir molèsties pròpies de la por, mal de cap, mal d’estòmac...

3.       La por social: por a realitzar activitats en públic: llegir, parlar, tocar la flauta, cantar...

4.       Ansietat anticipatòria: por des d’abans d’anar a l’escola.

QUÈ PODEM FER PER AJUDAR-LOS A SUPERAR LES PORS?

A la consulta les estratègies que aconsellem als pares i les que fem servir es centren en:

1.       Reduir el grau de temor que genera la situació

2.       Proporcionar ajuts externs per què el nen s’aproximi a la situació.

3.       Produir canvis interns en el nen per facilitar-li l’enfrontament a la situació.

4.       Motivar al nen per què repeteixi la conducta valenta que fa que perdi la por per complert.

Per exemple la majoria dels nens petits quan es banyen el primer cop al mar o la piscina tenen por a l’aigua però amb una bona ajuda per part nostra acaben l’estiu que no tens manera de treure’ls-hi. Al principi els hem d’apropar només a la vora del mar, jugar amb ells a la sorra i poc a poc de la mà anar jugant amb l’aigua fins als turmells amb el flotador posar, quan ja ho fa sense por l’entrem fins que l’aigua li arribi a la cintura i poc a poc el pare l’agafa a coll i el posa a dins l’aigua sense deixar-lo. Un altre dia o el mateix dia intenta separar-lo i que noti que suri però donant-li la mà fins que arribi un dia que ja noti que sura prou i que ja el pot allunyar una mica d’ell. Aquesta tècnica del passet a passet és una manera bona de treure les pors però si sovint la reacció del nen davant de la situació temuda no és la mateixa segons aquesta es presenti. Un nen a qui li fan por els sorolls forts no li espanta igual un soroll en una pel·lícula o en un cd que un soroll real. Anar acostumant-lo a escoltar sorolls gravats i explicar-li d’on venen els atemoritza menys i en un ambient segur i relaxat els ajuda a superar-lo.

El pares amb tota la bona intenció intentem fer raonar al nen que te por dient-li que no té sentit que en tingui a una cosa inofensiva però la por s’escapa del control voluntari. L’ objectiu no seria persuadir-lo del que ja sap sino de la necessitat de fer front a la situació temuda per què la por desapareixi.

COM PODEM ENSENYAR ALS NENS A PREPARAR-SE DAVANT UNA SITUACIÓ TEMUDA

La relaxació és una eina molt eficaç, és com una aspirina psicològica. Ensenyar tècniques de relaxació als nens fa que aquests tinguin eines per afrontar aquestes situacions que els provoquen la por i superar-les. Quan els nens ja tenen apreses les tècniques se’ls pot anar introduint altres mètodes com ara el joc. Per exemple en la por a la foscor,  podem jugar a trobar tresors amagats en les diferents habitacions de la casa. Agafem com a referència una pel·lícula que el  nen hagi vist ( p.e. Peter Pan) i enganxem una cartolina a cada habitació amb el nom d’un lloc: casa de la Wendy, la cova dels nens perduts, el poblat indi, el vaixell del capità garfi i apaguem tots els llums de la casa excepte un de central que serà on hagi d’anar a deixar els tresors que ha trobat acompanyat d’una llanterna, si el nen fa be les proves se li dona una recompensa. Han de participar tots els membres de la família.

Altres maneres de treure les pors és treient-li importància a l’objecte que fa por. Per exemple és impossible està enfadat i tenir por a alguna cosa al mateix temps. Si li fan por els insectes i enfadar-nos amb ells pot ser una manera, si ens fan por els monstres agafar una foto d’un monstre i ridiculitzar-lo pintant-lo de manera divertida.

Però sobretot el que més ajudarà al nen a superar les seves pors és la seguretat que nosaltres transmetem al nen. Si a nosaltres ens fan por els animals i actuem amb por davant d’ells és bastant difícil que el nen no en tingui. Si no podem fer front a les nostres pors és millor que un altre adult proper amb qui el nen es senti segur faci enfrontar al nen a aquesta por.

Quan el nen ha aconseguit superar aquesta por inicial hem de procurar que ho repeteixi . Amb la por als gossos o als animals promoure que cada cop s’hi apropi més i el toqui sol i llavors felicitar-lo molt, sobretot donant-li instruccions. Per exemple se li diu en la por a la foscor que estigui sol a l’habitació a fosques un minut mentre la mama està a l’altra banda de la porta i quan passa el temps se’l felicita i se li diu prova superada, se li explica a tothom que ho ha fet sol i si cal se’l premia amb algun dolç, un joc...L’altra manera son els punts de valor, cada cop que ho faci bé se li dona un punt que després es canvia per cromos, xuxes...

La millor manera de que els nens superin les seves pors es mostrar-nos segurs, donar-los confiança, informació prèvia sobre la situació temuda i animar-lo a superar-les acompanyant-lo amb mostres de felicitació.