Els gelos infantils

Els gelos són un estat emocional que es caracteritza per la por a perdre o a veure disminuit l’afecte i l’atenció dels pares en el cas dels nens i d’algú a qui estimem en el cas dels adults. Els nens que senten gelos tenen por a que els pares prefereix a l’altre o altres fills i així perceben a aquest com un rival per què aquest sentiment s’acompanya d’enveja. 

Els gelos entre germans són naturals i inevitables, com he dit abans els germà gran al principi veu al petit com un rival i quan aquest va creixent també pot veure al gran com un rival establint-se una relació d’amor-odi que a mesura que es van fent grans i si els pares ho hem fet bé aconseguiran passar de l’enveja a una relació d’intimitat i amistad que passarà per etapes de competitivitat. Els germans, la relació que establim amb ells juga un paper molt important a l’hora de relacionar-nos amb els iguals i de facilitar la nostra socialització.

Els nens manifesten els seus sentiments de moltes maneres, sovint no troben la manera d’explicar-ho amb paraules i quan son més petits senzillament no tenen prou vocabulari. Els nens que pateixen gelos són sensibles i la por a la pèrdua d’afecte es pot manifestar sovint amb manifestacions orgàniques com mal de panxa, tensions musculars, cansament, torna a no controlar esfínters (es fa pipi a la nit o de dia)… Tots aquests símptomes causen angoixa que fa que sovint baixi la seva autoestima, sentí desitjos d’agredir al germà, li costa concentrar-se o fins i tot pot aïllar-se en el su món. Aquesta percepció de refús per part del pares que sent el nen gelós eleva la seva angoixa i l’impedeix afrontar aquest fet amb serenor.

Alguns exemples de conducta del nen gelós serien;

-         * Ploren amb més freqüència, sovint sense motiu, a vegades están tristos i a vegades inclús pregunten sovint si se’ls estima.

ç

-         * Tornen a l’etapa del NO amb demandes que abans toleraba i que ja estaven adquirides a vegades sense que ni escoltar el que se’ls està demanant.

-        *  El seu llenguatge es torna més infantil imitant al del seu germà petit.

-        *  Menja menys i li costa menjar coses que abans li agradaven o es nega a probar coses noves quan abans ho feia.

-         * El seu son canvia, li costa anar a dormir sol, vol anar sovint al llot dels pares o demana la presencia d’un d’ells.

* Experimenta canvis d’actitud repentins: passa de l’alegria a la tristesa, de la calma a la   intranquilitat…

-        

    En casos extrems poden aparèixer terrors nocturns, insomni, vòmits, marejos…

    A vegades adopten conductes desafiants cap als pares o bé donen mostres d’afecte exagerades.

    Quan alguna d’aquestes conductes o d’altres perdura en el temps , apareixen conductes d’agressions directes entre els germans, ansietat, tristesa… hauríem de consultar un especialista per que tots els casos de gelosia van acompanyats d’un profund patiment del nen i de culpabilitat.

a

Al final d'aquesta entrada trobareu un petit qüestionari que us pot ajudar a identificar conductes que manifesten els nens gelosos en els vostres fills.

Els gelos apareixen per una o vàries causes.:

-A vegades al gran per la seva edat se li concedeixen mé privilegis al gran per edat i el petit pot sentir-se gelós. El gran per la seva banda estaba acostumat a rebre totes les atencions i pot sentir-se desplaçat pel gran quan aquestes atencions s’han de compartir. Els del mig són els oblidats, es senten en segon pla i acostumen a buscar més insistentment amistats fora del nucli familiar.

També poden aparèixer pel momento en que es presenta el germà, dependrà de la fase evolutiva en que es trobi.

La dependencia afectiva del nen amb un dels pares.

Per disminuir la intensitat d'aquestes conductes o evitar-les podem: 

En primer lloc EVITAR;

- Crits i desqualificacions.

- Privilegis d'un d'ells i comparacions entre ells.

- No posar-nos enmig dels dseus conflictes a no ser que arrivin a les mans.

-La competitivitat entre germans.

 -Fer cas a les les conductes de bebè.

En segon lloc hem de;

-Fomentar la cooperación entre germans (en les tasques de tasca, encàrregs, en el joc…)

-No donar massa importancia a les conductes de gelosia

-Afavorir el joc amb tots els fills  (jugar amb ells junts)

-Educar en el control de les emocions: aprendre a suportar petites frustracions, alegrar-se de l’èxit dels demés, respondre amb tranquililtat quan les coses no surten com ells volien, ensenyar a aceptar el que no pot fer i fer front a la vida amb  optimismo

-Passar estones a soles amb cada fill per separat i fer activitats amb cadascun d’ells

-Estimular-los a expresar el que senten amb tranquilitat i compartir les alegries i les tristeses i donar-los seguretat.

ALGUNS CONSELLS PER QUAN ARRIBA UN NADÓ A LA FAMÍLIA

-         Fer partícep al nen de preparar el llitet, de comprar-li la robeta, la canestreta,… i valorar que ens ajudin en aquestes tasques.

-         Explicar la importància de tenir germans, de lo divertit que serà jugar amb ell i de lo que animarà a la familia.

-         Explicar als “avis” o a ls familiars més propers que evitin expressions com ara; “tu seras el gran i hauras de cuidar del petit per que ja ets molt gran”, “ara hauràs d’aprendre a compartir”… i que facin servir frases positives com “ara et divertiras molt quan sigui més gran podràs jugar amb ell…”

-         Evitar en la manera que sigui posible l’inici de la llar d’infants (si és el cas) del gran amb l’arribada del nadó…

QUAN JA ÉS A CASA QUÈ PODEM FER?

-         Evitar les recriminacions dels seus actes davant el nadó: "no el toquis, se’t caurà…no m’en refio de tu…" i pel contrari estimular amb expressions, "què bé que ho fas!, què responsable ets!..."

-         Involucrar als germans en les tasques de la seva higiene, de la seva cura o de la seva alimentació…

-         Buscar estones i espais de temps on dedicar-los només amb el germà gran..

-         Valorar als nens davant de familiars i tractar d’ometre comentaris negatius.

En tot cas en rares ocasións podrem evitar l’aparició dels gelos però quan deixen de ser manifestacions naturals  enteses com un procés d’adaptació i maduració normals hem d’intentar posar-hi remei amb aquests petits consells que hem parlat o bé si veiem que nosaltres no podrem conduir aquesta situación demanar ajut a un profesional.

QÜESTIONARI PER DETECTAR CONDUCTES PRÒPIES DEL NEN GELÓS

CONDUCTES OBSERVADES	SI	NO
Conductes que manifesta el nena-nena en relació als seus pares
Mostra agressivitat cap a la mare
Mostra agressivitat cap al pare
Quan se li manifesta afecte respon sovint refusant-lo.
Busca l’afecte de manera poc apropiada.
Conductes que manifesta el nen o nena amb els germans
Es comporta de manera més agressiva que lo normal
Fa comentaris que indiquen rivalitat cap al seu germà o refús cap a ell o ella.
Es torna més “burleta” amb els seus germans.
Sovint delata al germà o l’acusa d’ alguna cosa.
Es compara sovint amb ells i es sent pitjor tractat.
Es nega sistemàticament a compartir les seves coses.
Trenca i descuida el material (jocs, joguines, llapissos...) amb els seus germans.
En ocasions busca al seu germà o germana per molestar-los.
Té tendència a aïllar -se.
No li agrada parlar dels seus germans i refusa comentaris referits a ells
Conductes relacionades amb els amics:
Es mostra més agressiu que abans amb els seus companys.
Fa burla o mofa dels seus amics.
Els acusa davant d’altres persones.
No vol compartir les seves coses.
Trenca o no tracta bé les coses dels demés.
Busca la seva companyia per molestar-los.
Prefereix estar sol que compartir els moments de joc.
Sembla que estigui en el seu mon.
Es mostra més irascible i sensible que abans.
Conductes manifestades en l’entorn escolar:
Contesta de forma més inoportuna o brusca, està més rebel i desafiant.
Deixa de fer els deures.
Crida l’atenció a classe.
El seu rendiment escolar ha baixat i es reflexa en les notes.
Sembla haver perdut l’ interès per l’estudi i evita els comentaris sobre l’escola.
Conductes alimentàries.
Demana que l’ajudin a menjar quan ja ho feia sol.
Vol menjar el mateix que el bebè
Ja no vol menjar aliments que abans menjava.
A vegades amenaça amb vomitar.
A vegades vomita.
Control d’esfínters.
Torna a mullar el llit per la nit.
A vegades es fa pipi de dia.
A vegades s’ha fet caca de dia.
Estat emocional
Sovint plora per qualsevol cosa
S’enfada amb facilitat.
Està més nerviós que abans.
A vegades se’l veu trist, apàtic i sense il·lusió.
Manifesta que no vol créixer.
Té molta por a la nit, parla de monstres i fantasmes...
Es nega a estar sol durant el dia.
Li fan por els animals (encara que siguin inofensius i coneguts)
Vol anar a dormir amb els pares quan ja dormia sol.
Conductes relacionades amb la responsabilitat
Es nega a col·laborar en les tasques de casa.
No es nega a col·laborar però no assumeix les tasques assignades.
Busca privilegis però refusa les obligacions.
No accepta ni compleix les normes de la casa.
Conductes relacionades amb el son:
Es desperta per la nit amb qualsevol excusa (abans no ho feia)
Li costa anar a dormir a la seva hora.
Demana anar a dormir amb els pares per que diu que dorm millor...
Demana al pare o a la mare que dormin al seu llit.

L'Apartament a COM Ràdio