Homer Simpson és encantador

Ens agrada el Homer, a tothom ens cau bé, és simpàtic, maldestre, deixat, gandul, mal pare, mal marit, mal amic… però és un incompetent encantador.

A ningú ens agradaria tenir-lo de company de feina ni d’amic, però com a conegut seria la bomba!!!.

Portats a aquest extrem no crec que n’hi hagin gaires de Homers, però que si apropen uns quants…Què passa és que ningú li ha dit mai que és el que fa malament? És que a la feina no li han tocat mai el crostó? No, és senzillament l’elevació a  la màxima potencia d’un incompetent.

És molt fàcil veure les incompetències dels altres i és molt difícil veure-les en nosaltres mateixos i sobretot tenir la voluntat de transformar-les. Ara quan algú ens pregunta quina és la teva competència estrella…les paraules com ; empatia, sinceritat, bona persona, treballador, responsable…brollen de la nostra gola amb una fluïdesa que fa fredor.

Tots veiem en els altres les nostres misèries però assumir-les en la nostra personalitat és molt complicat per què el que més ens costa als éssers humans és buscar en el nostre interior donat que és allà on trobem totes les respostes.

Durant molts anys, a les èpoques en les que les vaques estaven grasses i els gossos es lligaven amb llonganisses, la formació a les empreses s’havia dedicat a fer la pilota als que la contractaven. L’excel·lència, l’eficàcia i el lideratge eren fets constatats. Com que tota anava bé només volien que els diguessis que ja ho feien bé i que en tot cas si les coses no funcionaven prou correctament era culpa del MO-CO (Motivació i Comunicació). La crisi posa la gent al seu lloc i això està bé per què ara tothom s’adona que malgrat t’anomenis com una etiqueta (director, export manager, assistant…) tota aquesta gent, són persones i com a ésser humans gregaris que som ens relacionem amb d’altres persones que potser tenen els mateixos defectes que nosaltres.

Si abans, calia motivar i que ens motivessin per què la feina ens apretava, no ens agradava prou…i calia comunicar bé els nostres drets (que no les nostres responsabilitats). Ara, n’hi ha prou en tenir feina i sobretot cal fer-la bé. I per això és molt important treure les nostres misèries més profundes a ventilar i transformar-les en aquelles competències que de ben segur amb esforç i auto coneixement podrem treure a relluir.

Hi ha molts tipus d’incompetents que el meu company Gabriel Ginebra defineix molt bé en el seu llibre “Gestió de Incompetents” i que jo miro de transformar en els meus cursos. El tema no és quin tipus d’incompetent ets sinó que ho reconeguis i facis alguna cosa per intentar d’arranjar-ho, doncs en els temps que corren la palla ja no només està a l’ull del veí sinó al de tots.