SER O ESTAR FELIÇOS
Gairebé cada dia de la nostra vida, els que pertanyem a
vàries xarxes socials felicitem a algú o ens feliciten, ja sigui per una cosa
de feina, perque fa uns anys que ens va passar alguna cosa i avui o commemorem,
perquè és el nostre aniversari, sant o vés a saber perquè. La qüestió és si
aquesta felicitació concorda amb el nostre estat d’ànim; és a dir, si som
feliços
.
.
Per mi la paraula felicitat no és justa: a vegades perque descriu en una mateixa paraula mil i
un sentiments que són diferents per a cadascú i en primera instància perquè posa
en un mateix pot un estat i una actitud
davant la vida. És obvi que si aquest cap de setmana ens han tocat “els cegos”,
gairebé el 100% de nosaltres a la pregunta de si estem feliços respondríem
afirmativament. Ara bé, quan de temps ens duraria aquesta?. Doncs d’això
dependrà del nostre llindar per ser feliços, és a dir del nostre punt nodal de felicitat.
Tots naixem més o menys amb un 50% de predisposició genètica per
tenir la capacitat de ser més o menys feliços. El 50% restant es repartiría en
un 40% que vindria donat per nostre enfocament vital, la nostra voluntat de
ser-ne i el 10% que manca el marcarien
les circumstàncies vitals, les coses que et passen al llarg de la teva vida.
En aquesta
predisposició trobaríem el nostre Punt
Nodal de Felicitat. És a dir, si aquest és alt en el moment de recollir el
premi que ens ha tocat el Punt Nodal arribaria al seu màxim i es mantindria en
aquest estat fins uns 7-8 anys, quan retornaria al seu punt d’equilibri i si
aquest fos baix igual. La diferència rau en què, si nosaltres ja teníem la
capacitat de ser feliços alta quan passés l’ ímput que ens augmentava el punt
nodal continuaríem sent-ho, però si aquesta fos baixa passat aquest temps
deixaríem de ser-ho.
Quina conclusió se’n
treu?, que és la voluntat de ser feliços la que ens dona la felicitat, la qual
cosa implica que les circumstàncies són circumstàncies i que és molt més
important com te les prens i les ganes que poses de ser feliç malgrat el que et
passi. Així doncs, hauríem de tenir cura del llenguatge i parlar de ser feliços
o d’estar feliços. I com que jo crec que és una actitud interna de la vida,
perque aquesta en sí ja és una loteria que t’ha tocat, entenc la felicitat amb
aquesta diferenciació.
La felicitat com una
actitud és la que trobem en la nostra capacitat de ser-ho en aquells valors que
fan que la felicitat deixi de ser una cerca constant per què ja la duem a dins,
en el que ens envolta en el que sentim i en el que fem. En canvi la felicitat com
un estat, tindria un matís més hedonista, és a dir, la trobaríem en
l’assoliment dels nostres objectius ja siguin materials (com comprar-nos el
cotxe que més en agrada), personals (casar-nos amb la persona estimada) o
professionals (aconseguir el lloc de treball que desitjàvem), per exemple.
Quan la teva
felicitat es basa en l’actitud, la definició de la felicitat absoluta seria més
o menys aquell estat de benestar que pot o no perdurar en el temps i on els
pensaments negatius del teu llenguatge intern no hi tenen cabuda. I per tant,
et permets “sentir” amb totes les lletres de la paraula, gaudint sense passar
el filtre del pensament en allò que en aquell moment et fa feliç. I us puc dir
que això, no depèn per res de les circumstàncies, ja que aquests curts o llargs
moments de no pensament negatiu poden passar en la pitjor etapa de la teva
vida, només cal que tinguis l’actitud de voler-ho ser.
I per aquells que
encara busqueu la felicitat fora de la vostra actitud davant la possibilitat
que teniu de ser-ho us deixo algunes de les coses que poden fer-vos-la
modificar;
AGRAIR, AJUDAR,
ACCEPTAR, PERDONAR I PERDONAR-SE, SENTIR, APRENDRE I SOMRIURE.
Sigueu feliços.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada