Trencant motlles Jeanne Baret.(1740-1807) La primera dona en circunnavegar el món,

                                                                                                                                                                 

                  MIRALLS A LA PRIMERA PEDRA DE RAC1    

                JEANNE BARET.  QUÈ ENS FA SER COM SOM?

El cap de setmana passat a la secció MIRALLS A LA PRIMERA PEDRA DE RAC1  (clica a la secció per escoltar l'audio).vàrem repassar la vida de la primera dona que va circunnavegar el món.

Jeanne Baret va néixer l’any 1740 en una granja de la Borgoña. Als 22 anys queda orfe i se’n va a treballar d’institutriu a la casa del vidu Philibert Comerson (metge i naturalista). Aviat es convertiran en amants i començaran una relació que va durar fins que aquest va morir. En Commerson va ser convidat junt amb d’altres científics  a la primera expedició de França que donava la volta al món sota el comandament de Bouganville. Nom que Jean  van posar, catalogar i portar a França a la planta del Brasil que ara creix per les nostres terrasses i jardins.

La Jeanne volia viatjar amb el seu amant però estava prohibit que les dones anessin en vaixells de guerra (era el vaixell en el que viatjaven). Ella va decidir embarcar igualment i es va disfressar d’home canviant-se el nom a Jean Baret. 

Que fa que una dona al segle al s.XVIII decideixi estudiar botànica, vestir-se d’home i fer la volta al món  quan la majoria de les dones de l’època no sabien ni llegir ni escriure i estaven sotmeses als seus marits?.

No hi ha una única resposta a aquesta pregunta però el que si que podem fer és esbrinar una mica perquè hi ha persones que trenquen motlles. Molts pensen que és sort, d’altres que són les circumstàncies però jo crec que és l’actitud davant la vida la que fa que siguem diferents. En les mateixes circumstàncies i amb la mateixa genètica (bessons), s’ha comprovat que hi ha gent que triomfa i d’altres que no. Que fa que uns si i els altres no? Doncs que uns desequilibren la balança de La genètica i de les circumstàncies a través de l’actitud. El que ens fa ser com som depèn un 50% de la nostra genètica, un 10 % de les circumstàncies i un 40% de la nostra actitud davant de les circumstàncies. Posem l’exemple de la Jeanne. Les circumstàncies la fan quedar orfe i soltera als 22 anys i va a treballar d’institutriu a casa d’un naturalista. La majoria de les dones de l’època haguessin fet d’institutrius en vàries cases fins que s’haguessin casat o s’haguessin quedat solteres. (circumstàncies) La Jeanne es va interessar per la feina del seu amo, en va voler aprendre i amb el temps se’n va enamorar tot i que ell era vidu, es van convertir en amants quan estaven prohibides aquestes relacions.(actitud). En aquest cas no coneixem la genètica de la Jeanne però cal dir que la genètica pel que fa a la personalitat la podem modificar a través de la nostra conducta, és a dir de la nostra actitud davant la vida i això ho veiem en tendències a malalties hereditàries com per exemple (la tendència genètica a tenir el colesterol alt) si jo em cuido i intento mantenir-lo a ratlla amb la meva actitud es probable que no acabi desenvolupant-lo.

Si realment fossin les circumstàncies les que ens condicionen com som, la pregunta que molts cops ens hem fet;-“com pot ser que tenint salut, amor i diners sigui un infeliç? No ens la faríem. Les circumstàncies poden canviar la nostra balança de la felicitat o de la creativitat o de la brillantor, és obvi en alguns casos quan aquestes ens són favorables, però aquest canvi que provoca en la nostra manera de ser només dura un temps, en concret es  calcula que al voltant dels set anys les persones tornem a la nostra tendència natural i a ser com érem sinó modifiquem la nostra actitud. Sovint donem la culpa a les circumstàncies del que ens passa o del que som (si fos ric seria feliç, si tingués parella viatjaria més,...) però la veritat és que no és així. Posem per exemple la Felicitat (que un dia ja en parlarem més a fons sobre aquest concepte). Posem el cas d’algú  que és un amargat, que té una predisposició genètica a estar amargat i  que no és feliç diu, per culpa dels diners. Li toca la loteria i li toquen tants diners que ni ell ni els seus fills se’ls podran acabar. Estarà content i feliç durant molts anys?. Quan de temps li  durarà aquesta felicitat. Doncs dependrà de les modificacions que hagi fet a través de la seva actitud. Si no en fa cap, a mida que vagi passant el temps, poc a poc i sense adonar-se’n, tornarà a comportar-se com un amargat, la predisposició genètica i la manca de canvis en la seva actitud el faran tornar a ser un personatge amargat malgrat les seves circumstàncies, aquelles a les que culpava del seu caràcter amarg,  hagin canviat per sempre.

 

Així doncs, veiem que l’actitud que va desenvolupar envers la vida la Jeanne Baret va ser diferent a la que presentaven les dones de la seva època i que per això la va fer ser diferent a la resta. Una personalitat curiosa i observadora la va fer anar més enllà de la seva feina d’institutriu i interessar-se per la botànica. La seva inquietud la va fer voler aprendre i aprofundir. Les seves emocions (l’amor cap al metge) la van portar a desenvolupar-ne d’altres com l’amor a les plantes. La seva inquietud i la seva focalització en allò que li interessava li van donar l’empenta i la  valentia i la seva creativitat (al disfressar-se d’home)la van dur a ser la primera dona en donar la volta al món i convertir-se en una llegenda.