MANTENIR A RATLLA L'ESTRÈS DURANT LA PANDÈMIA DEL COVID 19

 

MIRALLS A LA PRIMERA PEDRA DE RAC 1

Estem immersos ja en una segona onada de la COVID 19. Aquestes mesures de confinament sembla que potser que s’allarguin en el temps per què els casos no paren d’augmentar i estem entrant a l’hivern.

Si mirem enrere el nostre confinament primer, veurem que no tothom el va viure igual. Hi ha gent que el va viure molt bé, en va aprendre moltes coses, va poder dedicar temps a coses que en condicions normals no tenim temps de fer. Una part molt important de la població, va viure molt malament el confinament i va suposar un veritable infern el fet de no poder sortir de casa. Pensem en l’augment de casos de violència familiar, el teletreball amb nens molt petits o amb nens amb algun trastorn de conducta, la gent gran que va estar aïllada sense poder veure al seus éssers estimats, la gent que va perdre la feina o va haver de tancar el seu negoci. En tots els casos però, en major o menor mesura el que si vàrem veure augmentats van ser els nostres nivells d’estrès.

L’estrès en una part de la població no ha marxat ni disminuït sinó que ha augmentat per la possibilitat d’un segon confinament i les conseqüències que personalment puguin esdevenir d’aquest fet.

Però a què ens referim quan parlem d’estrès?

L’estrès és el conjunt de  reaccions  fisiològiques que apareixen davant la percepció d’una situació o esdeveniment com a amenaça o que desborda els nostres recursos. Sovint, els fets que posen en marxa aquestes reaccions exigeixen un sobreesforç que l’individu interpreta com un perill per al seu benestar emocional.

Hi ha molts tipus d’estrès, Però el més important és saber que hi ha un tipus d’estrès que és bo, és el que apareix quan posem nous recursos personals davant per exemple d’un repte. Aquest estrès enforteix la nostra autoestima i incrementa les nostres possibilitats d’èxit. Aquest s’anomena eutrès.

Malauradament però, del que més se’n parla i el que durant la pandèmia està més present és el distrès ja que aquest és el que ens provoca malestar i el que a la llarga pot portar greus problemes de salut emocional i física.

De què dependrà que tinguem estrès?

No tothom el pateix de la mateixa manera. Un mateix fet no resulta igual d’estressant per una persona que per un altra. Els factors que ho determinen són variats. Per exemple:

1.  Depèn de la forma d’avaluar el succés i les seves capacitats de fer-ne front

2.  La manera de fer front a un conflicte (negar-lo, aplaçar-lo, fer-n’hi front de seguida...)

3.  Les característiques personals de cadascú, és a dir els diferents estils de reacció.

4.  La xarxa social que un tingui. El recolzament social i la qualitat de les relacions que un tingui poden servir d’amortidors de l’estrès o d’amplificadors davant d’un esdeveniment estressant.

Com sabem que estem estressats?

Hi ha tres indicadors d’estrès:

1.  Neuroendocrins (ens preparen per la lluita o la fugida )

2.  Psicofisiològics (augment de la tasa cardíaca, de la pressió o sensació d’ofec per l’augment de l’activitat respiratòria.

3.  Psicològics (reaccions emocionals somàtiques, cognitives o de comportament) Fatiga, insomni, tristesa, tremolor, dolor...

 

Com mantenir a ratlla l’estrès durant aquesta segona onada de la pandèmia?

Dependrà de la circumstància. Ja que a vegades el que caldrà serà revisar la forma en com estem avaluant la situació i aprendre algunes estratègies d’afrontament del problema o prendre algunes decisions. D’altres vegades quan es tracta de pèrdues per exemple el que convé es amortiguar el malestar i encaminar-se a fer activitats plaents i mantenir relacions gratificants. En qualsevol dels dos casos, però el que jo sempre recomano és aprendre a relaxar-se a través de tècniques de relaxació.

Hi ha molts tipus de relaxació però jo en recomano dos que es poden complementar o alternar però que en qualsevol cas el resultat final serà el mateix i que per veure’ns els seus efectes cal ser constants.

1.  Aprendre a respirar. Respirar amb el diafragma agafant l’aire pel nas, aguantant-lo 5 segons i deixant-lo anar per la boca durant 5 o 10 minuts de 3 a 5 cops al dia.

2.  JaKobson . Tècnica de relaxació, una de les més utilitzades que consisteix en aprendre a diferenciar la sensació de tensió i relaxació a través de la tensió voluntària de grups musculars i de la seva posterior relaxació. Internet et dona gratuïtament unes classes.

 

A part d’aquestes dues tècniques cal mantenir una vida activa, alimentar-se correctament, escoltar música que ens agradi i buscar ocasions o coses que ens facin riure.