Fer anys

Avui és el meu aniversari, no cal que us torni a dir l'edat que tinc per que ja la sabeu. La gent que t'estima et truca i et felicita per les xarxes socials i els que no també per què els ho recorden les aplicacions respectives. Però el més bo de tot és això, que et felicitin. Tu no has fet res per què et felicitin, no has guanyat un premi, no t'han donat una medalla, només has fet anys, i en molts casos fer-ne no et fa una especial il·lusió. T'adones que et fas gran que no ets la que t'havies imaginat quan en tenies deu, que la vida no és allò que esperaves...que hi ha hagut anys que el teu aniversari ha passat desapercebut per què hi havia altres coses més importants de què ocupar-se. 

Hi ha una cançoneta de la pel·lícula "Alícia al país de les meravelles" que canten un gat i un conill que diu "feliz no cumpleaños" que m'encanta per què crec que és una mica el que penso. Per què s'ha de celebrar només el dia en què vas néixer? Què passa que els altres no són millors que aquest? Però com que vivim de pressa i pensant en el futur ancorats en el passat ens oblidem que hi ha un present que és ara, quan escric això i el meu cap no està pendent de res més que d'això. Està clar que cada dia no podem bufar espelmes ni fer una festa amb els amics i la família ni cada dia ens podem fer regals, però si que nosaltres mateixos podem celebrar a la nostra manera, per nosaltres i pel que ens estimem i ens estimen, un moment de cada dia, el més bo, el que ens arrenca un somriure, el que ens emociona, fins i tot el que ens entristeix i viure'l per uns instants com si fos el teu aniversari, fent-te aquest regal.

Dit això, està molt i molt bé que si més no un cop a l'any ens aturem i gaudim del dia, ens sentim estimats i fem notar als altres que els estimem, alegrant-nos del fet de que un any més som aquí i agraint a qui ho va fer possible (gràcies pare, gràcies mare des d'on sigueu) per donar-me la vida.

Moltes felicitats! als qui avui feu anys, que em consta que som uns quants (ja se sap...aquella cosa que ens agafa per les berbenes...)