Treballadores

Avui és el dia internacional de la dona treballadora. Les dones venim reivindicant la igualtat entre gèneres des d'antic i hem volgut demostrar que podem fer les mateixes coses que els que hem considerat com a contraris sovint, els homes. Només tenia quatre anys quan la ONU va declarar institucionalment el 8 de març com el dia Internacional de la Dona Treballadora, però a casa meva totes les dones que hi vivien ja treballaven, la meva mare i les meves dues àvies. La iaia Joaquima, feminista activa des de joveneta mai va entendre com es podia celebrar aquest dia. Per a ella que va néixer al 1902 i va treballar la meitat de la seva vida en una fàbrica tèxtil de Barcelona no hi havia res a celebrar. Treballar és un dret universal que tenim tots els éssers humans a partir de l'edat adulta i fer-ho, no ha de dependre (si més no en països civilitzats) de la decisió de ningú sigui home o dona. No entenia que a més celebréssim que pel fet de ser dones i treballar havíem de cobrar menys i a sobre treballar a casa més que cap a Home. Desgraciadament si ara aixequés el cap (al cel cia) i veiés lo poquet que han canviat les coses en el fons no en la forma, se'n faria creus per què sempre deia que jo quan fos gran ja no celebraria aquest dia.

La història ens explica com sempre s'ha considerat a la dóna emocionalment més forta que l'home, com que som éssers extraordinaris incapaços de ser enteses pel sexe contrari i un munt de ximpleries que ens han fet creure que som diferents i realment, en molts sentits ho som i encara no he trobat la dona a qui no li agradi ser-ho. Però una cosa és el terreny emocional i un altre el professional on el que realment s'hauria de valorar no és la quota femenina (com passa sovint en molts partits polítics) sinó la vàlua de la persona. Gràcies a Déu en països més avançats en aquestes competències això ja no passa, però en aquest nostre encara n'hem d'aprendre molt.

Des d'aquí també vull que tinguem un record per totes aquelles dones a qui els que han fet que aquest dia l'haguem de celebrar, les han apartat de la seva vida professional i les han retingut a casa, i a totes aquelles dones que les han fet callar per sempre per aixecar massa la veu. http://elmati.cat/articles/noticia.php?id=3279

Després, hi ha un altre tema que es barreja en aquest dia, el feminisme malentès. Però això dona per un altre article que ho sinó  m'allargaria massa.

En tot cas, moltes gràcies a Mary Wollstonecraft, Olympe de Gouges (1748-1793),Emmeline Pankhurst(1858-1928), Clara Zetkin(1857-1933), Clara Campoamor(1888-1972)... i a totes aquelles dones que amb el seu esforç i la seva lluita ens han fet avançar cap a la igualtat d'oportunitats.

Què passeu un feliç dia!